Tradueixo d’una noticia apareguda al Boston Globe :
“Deixeu sonar els arxius de música lliures
13 de març, de 2007
ELS segells discogràfics, que procuren intimidar la gent que comparteix música, han demanat que les escoles i universitats identifiquin els estudiants que comparteixen[ arxius ] (“Les empreses de discs prenen mesures contra campus”, Bussiness, 8 de març). Utilitzen termes pejoratius com “pirateria” i “robatori” que impliquen que compartir estigui malament. No els creguin. Compartir és amistat; atacar aquest fet és atacar la base de la societat.
La descarrega de música legal actualment no és una opció acceptable, ja que [els arxius] porten Gestió de Restriccions Digital (anomenada Gestió de Drets Digital pels seus defensors) per restringir el que la gent fa amb els arxius que han “comprat.” Per això, com a fundador del moviment de programari lliure, dono suport al boicot d’aquests productes.
La solució real és legalitzar líntercanvi d’arxius. Això no afectarà els segells discogràfics gaire, però si això les fes fora del negoci, ens podríem alegrar que ja no podríen amenaçar ningú.
[Aquestes companyies] paguen zero cèntims per CD del seu preu de compra als músics (amb l’excepció de superestrelles), així l’absència d’aquestes empreses no seria cap pèrdua per a la societat.
A curt termini, les escoles i universitats s’haurien d’assegurar que [les empreses] no recullin informació que es podria utilitzar per identificar estudiants que comparteixen [música].
RICHARD STALLMAN
Cambridge “
Filed under: Universidad, legalia
